logofinal                       botodonatiublanc1                                pictofaceblanc              pictofaceblanc           pictofaceblanc             pictofaceblanc

Atenció! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del vostre navegador, n'accepteu l'ús. Learn more

I understand

ARRELS SANT IGNASI RENOVA EL PATRONAT

Patronat2

El Patronat d'una fundació és el màxim òrgan de decisió d'aquesta. Aquests són els protectors de la missió de la fundació. Arrels Sant Ignasi ha renovat el seu equip de patronat amb la incorporació del Sr. Rafa Gimena, membre de la junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, impulsor de la conferència catalana de la comunicació del vi i soci director de l'empresa Missatges, gestió de comunicació i expresident de la FECOLL, el Sr. Rafel Oncins, Director de Responsabilitat Social Corporativa del SUPSA; la Sra. Patrícia Romero, Consellera Delegada a Romero Polo i el Dr. Jordi Garreta, Catedratic de Sociologia i investigador de la Universitat de Lleida. Es tracta d'incorporar persones vinculades a tots els àmbits de ciutat: comunicació, empresa, universitat i social. L'entitat necessita tenir un patronat que conegui la realitat de la ciutat des de tots els prismes.

El relleu s'ha fet el 13 d'octubre, en un acte d'agraïment als ara antics patrons de la fundació i de benvinguda als nous membres. Es van acomiadar dels seus càrrecs: el Sr. Àngel Ayuso, que ha format part de l'entitat des de l'any 1997; el Dr. Joan Viñas, en el seu cas forma part d'Arrels Sant Ignasi des del 2004, el Dr. Manel Lladonosa, formant part del patronat des del 2008 i el Dr. Frederic Vilà, integrat al patronat des de l'any 2010, en aquest cas, hem hagut de fer el canvi per la seva defunció el passat mes de maig. Durant el comiat, vàrem comptar amb unes paraules del Sr. Luis Arancibia, delegat del Sector Social dels Jesuïtes i es va fer entrega als exmembres del patronat d'un llibre vinculat a la justícia social.

A més, el nou patronat té l'encàrrec de preservar el llegat del Pare Joan Suñol i d'impulsar les línies estratègiques del nou pla estratègic de l'entitat.

 

EL DOL DE LES ABRAÇADES

Rosa Majoral

Encetem un nou curs, un nou curs que té un alè d’esperança i alhora, de fredor, d’incertesa i de cansament, perquè venim d’un curs passat intens. No sabem com continuarem, però si que sabem que serà incert com la vida mateixa i que igualment, hem de continuar també com la vida.


Tenint en compte que a aquesta incertesa, se li afegeix que la pandèmia ha fet minvar aspectes vitals que ens alimenten per tenir una vida sana, feliç i plena d’amor. Han minvat les relacions amb els amics que ens reconforten, les abraçades que tant nodreixen l’esperit, el poder estar tranquils junts sense la recança de què ens contagiem el virus,..., en definitiva, ha minvat el contacte en general. I pel contrari ens hem digitalitzat més, estem més connectats amb la tecnologia i més hores amb pantalles, qui en té, perquè hi ha persones que queden totalment al marge i excloses d’aquest món tecnològic. I això, fa que estiguem de dol, d’aquells dols que aparentment semblen superflus, però que van colpint l’ésser com la gota Malaya i el van degradant, poc a poc, i la persona es va apagant i la deixa només subsistint.


Ser-ne conscients d’aquest dol o dols, ja és un primer pas, igual que acceptar que haurem de continuar mantenint aquesta distància i per tant, poques abraçades tindrem. Malgrat tot això, hi ha una cosa que perdura i que ens pot mantenir units i forts els uns amb els altres, i això és el vincle que ens uneix. Aquest lligam afectiu i emocional que tenim amb les persones que ens estimem, que hi tenim apreci, que ens hi sentim pròximes, que hi ha “feeling”, que tenim connexió, que compartim... Aquesta vinculació que establim els uns amb els altres que no es veu, ni és palpable físicament, però que hi és i que podem fer créixer, sobretot en aquests moments.


I és que ara, amb la pandèmia, podem posar en valor aquest lligam, fer-lo més fort essent-ne conscients i fent més present aquest caliu que aporta el vincle. I com l’enfortim? A través de ser creatius per establir vinculacions sense el contacte físic. Potser donant més protagonisme a la mirada, a la paraula, als gestos amables cap a l’altre, o tot allò que se’ns acudeixi, per demostrar-li a l’altre, que encara que no ens puguem tocar o veure, hi som presents i ens l’estimem.

Rosa Mª Majoral i Josa

Directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi

Perquè ser donant d'una Entitat social?

Avui, dia de les fundacions i els donants, tenim el testimoni d'en Ramon i la Teresina, dues persones compromeses amb Arrels Sant Ignasi des de fa molts anys.

 

RAMON

Des de sempre he estat preocupat en com puc ajudar als més necessitats, i donat el meu treball i la meva situació familiar, m’ha costat sempre molt trobar dins del meu dia a dia un espai per poder dedicar al voluntariat, de tal manera que em vaig plantejar que ara per ara l’única forma que tenia era fer un ajut econòmic.


I aquí va començar un camí per tal de trobar a quina entitat volia dedicar part dels meus diners en forma de donació, fixant aquest import en el famós 0,7% dels ingressos totals, tal com es va acordar l’any 1994 en les famoses acampades “0,7 -Pobresa Cero” i que es demanava un compromís a tots els partits polítics de que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament fos el 0,7% del PIB, compromís que crec hauríem de mirar d’assolir totes les persones.


Un dels criteris que per mi tenen molta importància en les entitats que es dediquen a l’ajuda real a les persones, es quina quantitat dels recursos que obtenen via donacions, subvencions, ajuts institucionals els dediquen realment a l’ajuda a les persones, i no s’esvaeixen en despeses de gestió i vet per on entre aquestes vaig veure que Arrels Sant Ignasi complia perfectament aquesta premissa.


Perquè Arrels Sant Ignasi?, veureu jo coneixia de la seva fundació, des de la Parròquia Sant Ignasi i el Pare Joan, justament el mateix any 1994, però no coneixia el que realment abastava i abans de fer el pas com a donant, vaig anar una mica a mirar el que feien i per mi va ser obrir els ulls a una dura realitat que desconeixia totalment, la gran quantitat de gent sense sostre que hi havia a Lleida ciutat, i en que consistia en ajudar a les persones sense sostre des d’un punt de vista humà, d’apropament a ells ajudant-los en les necessitats més bàsiques i també des d’un punt de vista estructural, lluitant per mirar de canviar les estructures que els mantenen invisibles per la societat, fent-los visibles i implicant a aquestes en la seva millora de les seves condicions de vida.


Avui aquestes finalitats es manté intactes, ajut personal, a nivell anímic i d’escolta, ajut material, amb roba, menjar i higiene, ajut per superar addiccions que els han portat a l’estat en que es troben, i ajut estructural, no parant de lluitar amb les administracions per la millora de les condicions de vida d’aquestes persones i fer-los visibles.


Per tot això estic molt satisfet de ser donant d’Arrels Sant Ignasi i animo a tothom que pugui a que també ho sigui, no s’exigeix cap quantitat mínima, simplement tenir Voluntat d’Ajudar a l’Altre.

 

TERESINA

Soc donant d’arrels des de fa temps perquè crec en el seu projecte. Estén la mà a persones que no tenen veu en la nostra societat i que necessiten del nostre recolzament i suport per tirar endavant amb la seva vida, gens fàcil i plena de dificultats. Les institucions no és comprometen de valent, aquestes persones no són sovint una prioritat en les seves propostes. Jo si crec que han de ser una prioritat perquè la seva vida no és tan afortunada com la nostra i tenen dret a tenir una vida digna i cal lluitar per això i Arrels ho fa. Ho fa tenint en compte tot el procés: l’acolliment, els programes de reinserció i l’acompanyament. Ho fa nodrint-se d’una bona colla de voluntaris.


A més a més crec que hem de viure solidàriament i aprendre a compartir el que tenim amb els què ho necessiten. Hem de desvetllar en nosaltres actituds cada vegada més compromeses i generoses.

L’HOSPITALITAT, L'ASSIGNATURA PENDENT

lleidanoracistes

El setembre anuncia el final de la campanya de la fruita. La caravana mediàtica de l'estiu ha anat marxant, i ho aniran fent, també, la majoria de temporers. La Covid ja no el portaran els negres sinó els joves. El problema de la fruita ja no serà problema fins al maig de l'any que ve.

El camp s'ha convertit en una fàbrica. Els temporers en la part més vulnerable d'aquest sistema productiu. Nosaltres, la majoria dels oients, som consumidors passius.
Estaria bé fer una autoavaluació. Jo puc dir que he suspès. La Fundació Arrels sant Ignasi va néixer fa vint-i-sis anys per pal·liar la gana d'unes persones que venien de fora, a la recerca d'un de lloc de treball i que es veien abocades a dormir al carrer. Doncs bé, vint-i-sis anys després hem tornat a fer el mateix, hem sortit al carrer a donar lots de menjar i entrepans a persones que malviuen en habitacions o al carrer. Vint-i-sis anys i no hem entès que la gent no vol una bossa amb menjar, sinó un lloc digne on viure, un lloc digne de treball.

Les entitats socials ens hem vist ocupades amb el que és urgent sense tenir temps ni recursos per el que és important: preveure, sensibilitzar i incidir.

No cal ser molt clarivident, a hores d'ara, per preveure com estarem al maig de l'any vinent. Doncs bé, aquesta anàlisi fàcil de fer demana d'un lideratge i un pla urgent.
Les entitats hem de continuar sent motor de sensibilització social. De fet les entitats no som res més que persones a favor de causes justes. Cal que aquest potencial humà que som dinamitzi una ciutadania de valors sans, com el de l'hospitalitat. I això no són paraules boniques, sinó accions concretes com lloguers accessibles.

I ens cal incidir, reivindicar polítiques justes a lleis injustes com és la llei d'estrangeria.
Estaria bé que totes les parts implicades, actives o passives, fem autoavaluació i diguem si estem contents o no de la campanya d'enguany. Jo m'ho miro en la clau més humanitària, i us puc dir que no val allò de hem fet el que hem pogut.
Jo no sé vosaltres, però, a mi, m'agradaria que el territori de Lleida, sortís o no sortís l'any vinent als mitjans, fos un lloc on totes les persones, vinguin d'on vinguin, es trobessin ben acollides.

 

Roger Torres i Aguiló,

president de la Fundació Arrels Sant Ignasi